El 26 de gener de 1939 l’exèrcit franquista va ocupar Barcelona, la Guerra Civil havia arribat pràcticament a la seva fi i milers de persones van haver d’abandonar casa seva, la família i tot allò que fins al moment formava part de la seva vida. Iniciaven d’aquesta manera, el camí de l’exili. Es té constància que prop de mig milió de persones van travessar la frontera cercant refugi. Totes elles fugien de la guerra, la misèria, la fam i la persecució. El govern francès, lluny d’organitzar una acollida digna va improvisar “camps de concentració”, la majoria d’ells situats a les platges i encerclats per filferros d’espina, on els cossos de seguretat deixaven les persones a la seva sort. La majoria de refugiades eren internades a la costa en els camps d’Argelers, Saint Cebrià o Bacarès però també existien altres camps com els de Rivesaltes, el de Gurs o el castell de Cotlliure i el de Vernet d’Arieja (aquests dos últims concebuts com a camps de càstig), etc.
En aquests camps les condicions de vida eren terribles. La insalubritat, el fred, la gana, les malalties van portar a la mort a moltes de les persones internes. Es té constància que sovint no es repartien aliments, que l’índex de mortalitat infantil en les primeres setmanes de vida superava el 90% i que van morir prop de 14.600 persones.
La desesperança i la frustració va fer que el desembre del 1939 prop de 300.000 exiliats haguessin retornat a Catalunya i Espanya tot i saber que en molts casos haurien de patir les ferotges represàlies de la dictadura franquista. Aquelles que van decidir quedar-se als camps van patir la destrucció de la II Guerra Mundial i algunes d’ells van ser deportades als camps d’extermini nazis.
Avui amb l’ascens de l’extrema dreta al nostre país és més necessari que mai recordar les nostres àvies i avis, recordar la seva lluita i no permetre que aquells que ens van matar i humiliar, mentre els països europeus miraven a un altre lloc, ens arravatin la nostra llibertat i la de totes aquelles persones que arriben a les nostres fronteres en busca d’una vida millor. Perquè un dia nosaltres vam ser refugiades!